Aranjuez es troba a l’extrem meridional de la Comunitat de Madrid, a 47 quilòmetres de la capital. Des de sempre ha estat un municipi destacat per la monarquia espanyola, on nombrosos jardins, inicialment creats per al gaudi de la monarquia, avui són visitats per turistes, així com pels habitants del municipi que han realitzat els seus mudances a Aranjuez. Molts d’ells creats per a l’ús i gaudi dels reis, i a data d’avui, visitables pel públic en general.
Gràcies al seu enclavament, on discorren els rius Jarama i Tajo, les mudances a Aranjuez des de fa segles han estat un degoteig constant, per ser una zona fèrtil amb excepcionals entorns naturals. Això ha generat grans possibilitats agrícoles, turístiques i esportives, no només per al municipi, sinó també per a la resta de la regió.
Des de l’època dels Reis Catòlics el municipi ostenta la denominació de Real Lloc; on diferents generacions de reis han gaudit dels seus paratges i llocs d’esbarjo i retir. A causa d’aquestes circumstàncies historicoculturals, a poc a poc, han anat proporcionant a la localitat una estructura i qualitat urbanes, conservades per segles fins a la data fent augmentar en les últimes dècades les mudances a Aranjuez, fins arribar als 40.200 habitants.
Història de les mudances a Aranjuez
La vila d’Aranjuez, sota el regnat de Ferran VI, va començar a dibuixar el seu traçat actual, que va ordenar el plànol d’una nova població. El qual ha anat desenvolupant-se al llarg dels anys fins als nostres dies.
Al segle XVI es van manar construir al costat de l’palau diverses cases per allotjar els criats, tot i que aquells habitatges quedaven tancades quan els reis deixaven Aranjuez. Algunes construïdes a manera de cabanes amb soterranis semienterrats. Pel que es pot afirmar que aquestes van ser les primeres mudances a Aranjuez de cases no palatines. Aquest tipus de construccions discorrien al costat de l’palau del rei, que, fins abans de la remodelació el 1750, constituïen un desordenat conjunt de cases mal situades i mal construïdes, interpolat amb rases, abocadors i aigües detingudes.
D’aquelles barraques no va quedar més que el record, ja que tot va ser arrasat per aplanar el terreny que era molt desigual, fins a 1750, quan Fernando VI va encarregar a Santiago Bonavía el traçat d’una ciutat que discorreguera al costat de l’palau. L’italià va presentar una planta senzilla que, un cop urbanitzada, va anar omplint d’una sèrie d’edificis a manera d’una infraestructura de serveis per a proveir la nova població que estava realitzant les seves mudances a Aranjuez, convertint el municipi en un teixit urbà d’àmplies carrers rectes i places amples, algunes d’elles, enjardinades amb fonts, fins a convertir el Real lloc en un lloc alegre i lluminós.
Mudances a Aranjuez de la monarquia i els seus jardins
A Carlos III, la botànica li va interessar des de petit. Tal només cal veure el quadre de Ranc quan li va pintar classificant plantes a curta edat. Sabem que eren nombrosos els oms, àlbers, roures, freixes, til·lers, desmais i sicòmors. També es conreaven taronges i llimones, més per la seva bellesa que pel fruit en si. I així mateix, a l’altre costat de el pont de cinc ulls, davant de l’Terrao, que era un prat gairebé circular, havia un tancat d’arbres fruiters. Allà, s’havien plantat tarongers entremesclats amb flors exòtiques, la bellesa, era inenarrable.
Segons l’ambaixada francesa: “El camí de Madrid a Aranjuez és un dels més bells i millor conservats d’Europa”.
Però això no va ser una tasca fàcil. El Lloc, planificat pels jardiners dels monarques de la Casa dels Àustria, Felip II i Felip III, estava ideat responent a les preferències flamenques, convertint el jardí en un saló més de palau, el més important.
A data d’avui, encara es troben innombrables fonts i diferents jardins per passejar. En tot ells, es pot apreciar l’exuberant natura que envolta aquesta població, gràcies, en part, a les mudances a Aranjuez realitzades en el seu dia pels monarques de l’època.
Mudances al segle XVIII
Anteriorment a l’aparició de Rei Felipe II aquestes terres pertanyien a la militar Ordre de Santiago, la propietat apareix des de la Reconquesta.
El gran apogeu de les mudances a Aranjuez, va arribar al segle XVIII sota la monarquia de Felip V, després de la guerra de Successió; i poc a poc, la seva fisonomia va anar transformant fins a convertir-se en alguna cosa ben diferent del que havia projectat al seu dia el fundador, Felip II, a qui es van deure els primers traçats d’avingudes i places enjardinades i, sobretot, les canalitzacions per al regadiu que van convertir el lloc en el verger que és avui.
El monarca passava llargues estades primaverals i puntualment, arribant els mesos càlids realitzava les seves mudances a Aranjuez amb tot el seu seguici per gaudir de l’bucòlic paratge.
Mort Felip V el 1746, el seu successor, Ferran VI, va valorar molt especialment el Real Lloc d’Aranjuez. En major mesura que el seu pare, ja que també era on més a gust es trobava la seva dona, Bàrbara de Bragança. La reina, procedent de la cort portuguesa, havia rebut una vasta cultura i trobava a faltar el refinament d’altres Corts europees. Per això, realitzava gustosa seus mudances a Aranjuez per passar llargues estades.
Actualment, les mudances a Aranjuez, són una mica constant i diari, de persones provinents de diferents punts, sobretot de la Comunitat de Madrid, que prefereixen allunyar-se de la capital per augmentar la seva qualitat de vida, gairebé sempre amb la col·laboració d’empreses de mudances especialitzades com la nostra Flippers Int.
Si finalment, es decideix per realitzar mudances a Aranjuez, i gaudir del seu entorn, no dubti en contactar amb Flippers. Una empresa de mudances, que li pot facilitar un pressupost competitiu i sense compromís. Especialistes també en un altre tipus de mudances a Madrid, mudances a Barcelona o mudances internacionals.
